per veure tots els treballs

Canvi de lloc del blog

Com la biblioteca, Montserrat Roig ha obert un blog
on es posa totes les activitats que fem al taller:
Escriure en català. aquí, posaré sols el que escric jo
us convido a que aneu a:
http://escricat.blogspot.com.es/

divendres, 26 de febrer de 2016

LA PUNTAIRE


Treball realitzat a partir d'haver llegit el llibre: La noia de blau de Susan Vreeland.
Just després de dinar és quan puc trobar-me amb mi mateixa, lluny del brogit de les criatures que juguen al carrer. I quan el meu espòs està fora de casa puc trobar el repòs i la meditació en els meus boixets, tot encreuant, girant i estirant els fils. Mentre vaig dibuixant la punta desitjada la meva ment vola per aquells llocs on mai podré estar.
M’imagino navegant pels canals i penetrant mar endins on les onades em portin, a un món més evolucionat, on les dones tinguem unes altres sortides que les de casar-nos i criar fills. On no siguem sols el repòs del marit quan arriba de la feina o de la taverna on ha passat el dia amb els seus amics. 
Somnio que sóc lliure, que puc navegar i visitar costes llunyanes, o passejar a cavall pels camps gaudint de l’aire i el paisatge i trobar la llibertat per poder exercir alguna de les professions que a mi m’agraden.
Nuant aquest fil, perquè es prolongui i pugui continuar la punta, imagino què és la meva vida, que no acaba aquí, que podré seguir fent nusos per allargar-la cap a una vivència més alegre, amb més responsabilitats triades i no marcades pel fet de ser dona. 
La llum de la finestra es va apagant, les criatures entraran a casa demanant el sopar, el marit tornarà i la meva punta al coixí restarà guardada en un racó, igual que els meus somnis, fins demà quan pugui reprendre’ls.
--------------------------------

dimecres, 3 de febrer de 2016

El meu nom

Treball del mes de Gener
 
IMMA

—Una altra nena! I com li direu? 
—Com la meva germana, que serà la padrina —diu el meu pare. “Concepción”, va registrar, però em van batejar com a Maria Immaculada Cristina Joana. 
Maria, ho posaven davant de tots els noms de nena, Immaculada, per la meva padrina, Cristina ho va triar el meu padrí, i el tercer nom el posava el capellà, i com es deia Joan, a no ser que el batejat ja el portés, sempre posava Joan als nens i Joana a les nenes.
Del llatí In macula, sense màcula, si es descuiden! El meu cos està ple de pigues a més de taques del vitiligen per arreu. Això sí, les taques són ben blanques i el sol no les emmoreneix gens.
Conceptio o conceta, concepció, fecundada, unió de dos gamets, unió sexual. Com tothom, suposo...
Imma segons l’origen alemany ve de ermin, que vol dir força.
Quan era joveneta hi havia qui em deia “culada”, devia ser per com estava de seca, devien pensar que era capaç de passar pels foradets del colador. Altres, “macu”, potser perquè era com un xicotot per la manera de fer i actuar, però la majoria, “Imma”, que de petita no m’agradava per ser diminutiu, però ara és el nom amb què m’identifico. 
Diuen que el nom determina les persones, deu ser per això que em podeu trobar una persona complicada, ja que no tinc clar quin és el meu nom real.
Tingueu paciència, que fins jo he tardat a saber qui sóc.

Imma Cauhé