per veure tots els treballs

Canvi de lloc del blog

Com la biblioteca, Montserrat Roig ha obert un blog
on es posa totes les activitats que fem al taller:
Escriure en català. aquí, posaré sols el que escric jo
us convido a que aneu a:
http://escricat.blogspot.com.es/

diumenge, 29 de març de 2015

Mes de Març 2015



Un llibre que m'ha agradat, Es pot dir que son un munt d'històries dins la història principal. Unes històries que volen ser reals i a la vegada dins el relat lo real vol ser emmascarat de ficció.
Serà cert que els escriptors sols escriuen sobre coses viscudes?
Una història que passa al llarg de tota una vida.








dimecres, 25 de març de 2015

En homenatge a Jaume Perich

     EL FUTUR

La vida era monòtona, res no canviava, sempre el mateix seguit repetitiu: Et despertaves, treballaves, menjaves, dormies,... coses que es succeïen igual dia rere dia.
De sobte tot va esdevenir diferent.
No et despertaves, perquè havies passat tota la nit en blanc, no treballaves perquè ja no tenies on, no menjaves perquè no tenies què, no dormies perquè, amb aquest present, el futur tan negre et treia la son.
Va ser en aquestes circumstàncies quan sols sabia cridar: “Compte, que ve el futur!”

Imma Cauhé

dimarts, 3 de març de 2015

El mes de febrer hem llegit "Les nenes de Lourdes" de Pep Coll.
Com diu el títol es refereix a Santa Bernardete i la vida que va tenir abans i després de les aparicions.

L'any pasat va venir l'autor a la Biblioteca i varem poder parlar amb ell dels seus llibres i la seva trajectoria, jo llavors havia llegit "Nius" una novela inspirada sobre els aiguats que varen destroçar el càmping de Biescas i les vides que va destroçar.

Els dos llibres molt agradables de llegir.

                       Resultat d'imatges de Nius, Proa.

dilluns, 2 de març de 2015

Microrelat

                                                                                          SENSE ESPERANÇA

Era hivern, tot era gebre, neu i gel. Jo restava mimetitzat amb el que em rodejava, inert, sol, gelat per sempre, sense esperança.
De sobte va travessar davant meu amb pas lleuger una gràcil gasela plena de vida.
Va ser quan vaig sentir un esclat d’esperança i vaig decidir seguir les seves petjades.

Imma Cauhé